NO SÉ QUIN TITULAR POSAR...

He tornat a trobar coses pel blog.

1-Avui anant pel carrer Hospital:

2-Al catàleg de la web de la botiga "Tiger":

3-A l'"Hola" digital:

4- Al diari "Ara" digital:

5- A la xarxa també hi ha coses mal escrites...

6- A "La Vanguardia" digital avui:

7- Això és deixadesa o ser espavilat ??? Li fa mandra llençar els tiquets de la zona blava cada vegada i els va acumulant ? o, els deixa per si algun dia no el treu i si passa el vigilant de zona acabi parant boig buscant el tiquet adequat ???

8- Rètol a l'Hospital Clínic de Barcelona (bé, de fet, és el tros que m'interessava, si el feia tot sencer potser no es veuria bé el que us vull ensenyar). 

Ho deixo aquí...

ESPASME MIOCLÒNIC

No us ha passat mai que, quan esteu a punt d'adormir-vos patiu una sacsejada, i normalment, coincideix en estar somiant que esteu caient ?? (també pot passar somniant amb una ensopegada)

Aleshores ens despertem de cop i no sabem ben bé on som, què ha passat... i tornem a començar el procés d'adormir-nos.

A mi em passa de vegades, i l'altre dia vaig esbrinar què era... se'n diu Espasme Mioclònic i la informació que he trobat és aquesta:

       - L'espasme mioclónic és un moviment involuntari que passa just abans d'adormir-te, en les primeres fases del son lleuger. Quan el cos es relaxa, es redueix la freqüència cardíaca i pot succeir que el cervell no sàpiga exactament què està passant.

         - La sensació que té el cervell entre quedar-se adormit i estar morint-se és molt similar, així que per assegurar-se que continuem respirant, el cervell envia un impuls a les extremitats per assegurar-se que responen correctament. El resultat és un moviment involuntari generalment de les cames, encara que pot ser del cos sencer.

         - És més comú del que sembla i no té per què ser dolent que això et passi, simplement passa i ja està. No obstant això, pot ser més fàcil que et succeeixi si estàs molt cansat, estressat o has tingut una gran activitat física abans de dormir.

Quan ho vaig llegir em vaig "xocar" en saber que el nostre cervell fa la comprovació entre vida i mort.

És alleujador pensar que el nostre cervell té cura de nosaltres ?  

Si més no, és per reflexionar-hi, a mi m'ha semblat molt interessant.

DRETA o ESQUERRA ?

Diumenge passat baixant el carrer Compte Borrell ens vam trobar això...
Les imatges són una mica fosques perquè eren les 9 de la nit, però crec que us en podeu fer una idea...

El detall del cartell és aquest...

Cap problema, si decideixes anar cap a l'esquerra, pots passar (només hi passa una persona però n'hi ha suficient), però si prens la decisió d'anar cap a la dreta, per passar està una mica "xungo"

EL PAS DEL TEMPS

En alguna entrada anterior parlava de com canviava el pas del temps a mida que et vas fent gran, doncs, avui a La Vanguardia digital hi apareix un article que parla justament d'això, us copio el que hi posa:




Nunca es tarde

Por qué parece que el tiempo pasa más rápido cuando somos mayores

Un estudio revela que, según la edad, el tiempo se percibe de forma diferente

¿Por qué a medida que vamos creciendo, los días, las semanas, los meses y todas las estaciones transcurren a una velocidad vertiginosa? Este aceleramiento que experimenta nuestro calendario no tiene que ver, como sospechábamos, con llenar nuestra vida adulta de preocupaciones, planes y responsabilidades.

Existen diferentes teorías que intentan explicar por qué nuestra percepción del tiempo se acelera a medida que vamos cumpliendo años. Una de ellas explica, expuesta por un artículo en el New York Times que “nuestros relojes biológicos internos se alteran de forma gradual. La desaceleración de nuestro metabolismo coincide con la de nuestro corazón y, asimismo, la de nuestra respiración. Como resultado, el ritmo de vida parece ganar velocidad”.
En la revista digital Psychology Today, otra de las teorías afirma que “el paso del tiempo que percibimos está directamente relacionado con la cantidad de nueva información perceptual que absorbemos”. Con muchos estímulos nuevos, nuestros cerebros tardan más en procesar la información, por lo que el tiempo pasa y nosotros no nos damos cuenta realmente.

Los relojes internos que controlan los ciclos diarios de actividad perciben el paso del tiempo de forma diferente”

Además, en situaciones no habituales nuestro cerebro graba con más detalle los recuerdos y como consecuencia, lo vivido parece más lento y a la vez más extenso de lo que realmente fue.
Una de estas hipótesis en la web Buffer Social es casi contraria, pues explica que “cuanto más edad tenemos, más familiar y reconocible es nuestro entorno. Nuestra casa o nuestro lugar de trabajo ya no nos sorprende”. Para los niños, el mundo es un lugar desconocido que está continuamente lleno de nuevas experiencias. “En las vivencias cotidianas, el tiempo no se percibe al cien por cien y por ello parece que avance más rápido”.


Peter Mangan, psicólogo en el Colegio Clinch Valley de Virginia, junto a sus compañeros realizó un experimento, publicado en Sun Sentinel, a jóvenes de entre 19 y 24 años y adultos de entre 60 y 80 años. A ambos grupos y de forma separada, se les pidió que contaran 3 minutos, segundo tras segundo y a la vez. El primer grupo lo hizo de manera casi perfecta: solo se pasaron 3 segundos. Por su parte, los ancianos creyeron que habían llegado al objetivo 40 segundos después.


Mangan reflexiona que “los relojes internos que controlan los ciclos diarios de actividad, perciben el tiempo de forma totalmente diferente según los años”. Así que todas esas veces que miras el reloj y te sorprendes son totalmente normales según tu edad.




Bé, doncs, ara ja sabem el perquè...

QUAN ARRIBI SETEMBRE

Em va bé posar aquest títol en aquesta nova entrada, és el títol d'una pel·lícula dels 60 de la que en tinc un bon record des que la vaig veure. És aquesta:

Bé, anem al que ens ocupa el blog, us ensenyo el que he anat recopilant, que no és poc...

1-Trobat en una granja del Passeig Manel Girona de Barcelona:

2-Aquesta me l'han passada:

3-Carta d'un restaurant, atenció:

4-A la botiga dels "xinos" em vaig trobar això... i no vaig poder resistir fotografiar (no van desencaminats, hi ha una lletra repetida però no és aquesta...):

5-Això ho he trobat al catàleg del "Natura". Home, jo crec que ens hauriem de fixar una mica més en fer les coses...(de usb no en té gaire...)

6-L'altre dia baixant pel carrer Viladomat em vaig trobar això, ho comparteixo amb vosaltres.

En què quedem ?? Obren els 365 dies l'any o no ??? La resposta seria "no":

Aquest és el cartell, en detall, de sota el cistell:

7-Al "Periódico". Heu sentit a dir lo de "No sé què va ser primer si l'ou o la gallina", doncs en aquest cas no sé si primer es va escriure l'article en català i es va traduir al castellà o a l'inrevés...

(no tinc clar que existeixi el verb "bullir" en castellà, més aviat el coneixeriem com a "hervir")

Bé, de moment, ho deixo aquí.